“Crec que en l’estudi de les tècniques i els principis de Cirurgia Plàstica hi ha amagada una immensa font de coneixements que poden canviar el futur de la cirurgia en general (…) per aquest motiu voldria exhortar les joves generacions de cirurgians plàstics perquè procurin conèixer a fons, practicar i ampliar aquests principis i aquestes tècniques que són la veritable base de la nostra especialitat.”
PERE GABARRÓ, fundador de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica
Els anys trenta marquen l’inici de la Cirurgia Plàstica al nostre país. Tant la Guerra Civil espanyola com la Segona Guerra Mundial van comportar la necessitat de tractar un nombre important de ferits i mutilats, fet que va comportar l’organització dels primers serveis de Cirurgia Plàstica.
Tanmateix, no és fins a finals dels 40 quan comença la vertadera evolució de la Cirurgia Plàstica a Catalunya i quan apareixen els primers metges que volen dedicar-se a l’especialitat. En aquest període destaquen noms com els de Pere Gabarró, Miquel Gras Artero, Lorenzo Mir i Mir, i Jaime Planas Guasch. Tots aquests professionals van marxar a l’estranger amb la finalitat d’ampliar els coneixements que tenien de la disciplina. Quan van tornar a Catalunya van haver de fer front a diversos entrebancs, com l’oposició que manifestaven diferents sectors a aquest tipus de pràctiques mèdiques o el desconeixement que hi havia en aquells moments de l’especialitat.
Així, l’any 1947 arriben de l’estranger els doctors Gabarró, Mir i Mir, Planas i Gras Artero i és llavors quan s’inicia la lluita per aconseguir la posada en funcionament dels primers serveis de Cirurgia Plàstica als principals centres hospitalaris de Barcelona. Inicialment, l’especialitat estava integrada en els serveis de Cirurgia General i aquesta dependència dificultava el desenvolupament normal de l’activitat del cirurgià plàstic.
Més endavant, el 1961, va tenir lloc la fundació de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica de la mà del doctor Pere Gabarró, juntament amb altres cirurgians plàstics catalans. El seu objectiu era agrupar-se en una societat pròpia on poguessin reunir-se i presentar les seves experiències, a fi de millorar el coneixement sobre l’especialitat.
El 1985 es va modificar el nom de Societat Catalana de Cirurgia Plàstica pel de Societat Catalana de Cirurgia Plàstica i Estètica (SCCPE). Un any després, la SCCPE va complir 25 anys i amb motiu de l’efemèride es van programar diversos actes científics i socials. Amb el pas del temps, l’Entitat va adoptar el nom que té en l’actualitat: Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SCCPRE), la qual agrupa més d’un centenar de metges de Catalunya formats en aquesta especialitat quirúrgica.
L’any 2011 es va celebrar el mig segle de vida de la SCCPRE en un acte emblemàtic al Món Sant Benet, que va servir per rememorar els inicis de la Societat i per animar els professionals a seguir treballant en la bona direcció.